Què fa diferents a dos esportistes d'igual nivell físic perquè un guanyi i l'altre no? Què més podem fer, a més de matar-nos a entrenar, per aconseguir aquest plus que sempre ens sembla que tenen els nostres rivals?
Aquest és un tema molt interessant i de vegades difícil d'explicar, però la diferència entre els dos esportistes dels que parlava, és la seguretat en un mateix, i sobretot l'instint "assassí" esportivament parlant, és clar.
 

Però aquesta seguretat i aquest instint no s'aconsegueixen perquè sí

Moltes vegades m'he preguntat on es troben aquestes qualitats i he arribat a la conclusió que cal buscar-les acumulant sensacions en els entrenaments més durs i difícils.
 
Aquests entrenaments ens han de servir per despertar de la letargia en què sembla que entren alguns, creient que complint amb els entrenaments ja n'hi ha prou per estar llest per competir.
 
És fonamental estar convençuts que entrenem bé i que assimilem les càrregues d'entrenament, estar segurs que quan ens posem en una línia de sortida donarem tot el que tenim a dins, sense titubejos ni pors, tant física com mentalment.
 

Segur que en més d'una ocasió haureu sentit dir a algú allò de "aquest es pica fins amb la seva pròpia ombra" oi?

Doncs això, ben conduït, és una arma molt poderosa per aplicar en les competicions. Ja sé que pensareu que d’acord, que tot això està molt bé, però a l'hora de la veritat el que està més fort és el que s'imposa. És cert, aquí és on volia arribar. La qüestió és per què està més fort ¿només perquè ho és o per què ha entrenat més dur o també en part, perquè s'ho creu i surt de cacera?
 
Hi ha esportistes que tenen en el seu ADN un esperit competitiu assassí, que igual que un tauró quan sent olor de sang, va en busca de les seves "víctimes" per donar el cop definitiu en qualsevol moment.
 
Corredors que s'inventen una estratègia demolidora en qüestió de segons per la impressió que els acaba de transmetre un rival, i amb aquest motiu arriscar al màxim sense tenir segura la recompensa, fins i tot jugant-se haver d’assumir pèrdues importants durant aquesta competició.
 

I és que quan veus a un gran esportista assestar un atac fulminant als seus rivals és quan entens el perquè t'enganxa tan fort la competició 

Veure l'atac i esperar el contraatac, al cap i a la fi és una lluita entre animals de la mateixa espècie. En principi parteixen amb les mateixes armes, la gran diferència està en el que decideix apostar i el que es conforma amb especular.
 
Per aquest motiu, moltes vegades són més recordats els grans taurons pels seus atacs que els crancs per saber-se camuflar o caminar cap enrere.
 
Lluís Capdevila
Director d'Extrem Team
 
Pic by Le Tour de France